Bona tarde i bona hora,
què tal, com esteu?

Avui és 30 de gener el trentè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 335 dies per finalitzar l'any. Sha’ban 11 de 1447 en el calendari islàmic, i per cert, any de traspàs.

Senyores i senyors, avui és el dia de la pau. Tal dia com avui l’any 1948 van assassinar en Mahatma Gandhi.

Els centres educatius s’omplen d’activitats cíviques a l’aula, de colomets blancs i manetes de xicalla de tots colors. Notetes amb bonics missatges empaperen conscienciadament, però com sense voler els passadissos, les aules i brollen de les rametes pintades dels arbres que les sostenen.

Als centres educatius es respira pressa per no deixar cap raconet per ornamentar amb la delicadesa de la creativitat, es percep sana agonia (o no) per organitzar i copsar tot d’activitats i jornades en una setmana de PAU.

Una pau forçosa, cobdiciada per molts, necessitada per una multitud, però adjudicada per pocs i atorgada encara per a molts menys mereixedors. Una pau que en la realitat que ens trobem, només pot ser comprada.

Cal transmetre a l’alumnat, la xicalla, la jovenalla... Que hem de ser pacients, respectuosos, afables, no fer mal, erradicar el racisme, el feixisme, fomentar la igualtat, obtenir, lluitar per la PAU... Però curiosament qui ens ho demana atén a raons depén els interessos del moment en què es troba. Promovent celebracions i homenatges mundials, nacionals o internacionals, diades manipulables dirigides al poble, a qui se’ns encarrega la seua celebració, construint tot de fites a organitzar per a transmetre un missatge carregat d’hipocresia i mentida, puix la responsabilitat del seu compliment i el resultat recau en natros, responsabilitzant-nos d’aconseguir quelcom per a lo que no tenim mitjans.

Campanyes pagades per empreses i ens públics que esdevenen tot lo contrari del que promulguen amb les decisions, lleis i propostes que menystenen l’essència cívica i vital del seu poble, però ei!, no passa res, que una vegada a l’any organitzo, gestiono i pago una diada per la pau. Au, ja torno a ser bona persona. O estats promovent i «esbrinant» conflictes desencadenants d’una guerra que no existia, per a encarregar una pau sota demanda que no feia falta.

Al centre on treballo no en tenim de diners per a provocar o comprar res, ni pagar després la nostra neteja d’imatge de cara al públic. Este any, al nostre centre tenim professors, que no per un dia, sinó cada dia s’aixequen i entren a l’aula amb un somriure per encomanar, una història que transmetre, un respecte que oferir i un tracte exemplar. Tenim alumnes que cada dia experimenten lo bona gent que som amb les accions que els facen sentir, comparar i madurar com a personetes fetes i dretes i no titelles de les pessetes. Este any ens hem encarregat de parlar per la pau com tothom sap, amb el llenguatge universal, carregat de «NOTES CONTRA LA GUERRA», puix «La pau sona millor si la toquem junts».

Bella Ciao és una cançó popular italiana que s’ha convertit en un símbol universal de llibertat, resistència i lluita contra la injustícia. Tot i que avui és coneguda sobretot com un himne antifeixista, els seus orígens són més antics i estan lligats al món del treball. Diverses investigacions situen l’origen de la melodia en cançons tradicionals cantades per les mondine, dones que treballaven als arrossars del nord d’Itàlia entre finals del segle XIX i començaments del segle XX. Aquestes dones patien jornades molt llargues, sous baixos i condicions molt dures, i les cançons servien per expressar el cansament, la protesta i el desig de justícia social.

Amb el temps, la melodia va evolucionar i va adquirir un nou significat. Després de la Segona Guerra Mundial es va difondre la lletra més coneguda actualment, vinculada a la resistència italiana contra l’ocupació nazi i el règim feixista de Benito Mussolini. En aquesta versió, la cançó explica la història d’una persona que decideix lluitar per la llibertat del seu país, encara que això pugui significar la mort. El protagonista demana ser enterrat a la muntanya, sota una flor, com a símbol del sacrifici fet per un futur millor. Tot i que no va ser una cançó molt cantada durant la guerra, amb els anys es va convertir en un emblema dels valors antifeixistes i democràtics.

Des de la segona meitat del segle XX, Bella Ciao ha estat traduïda a moltes llengües i utilitzada en contextos molt diversos, sempre associada a la defensa dels drets humans, la llibertat i la resistència davant l’opressió. Avui és una cançó que recorda que la pau i la democràcia sovint han estat el resultat de lluites col·lectives contra la injustícia.

Durant segles, El cant dels ocells va formar part del repertori popular nadalenc a Catalunya, sense tenir cap significat polític o reivindicatiu. Aquesta percepció va canviar profundament al segle XX gràcies al músic català Pau Casals. Després de la Guerra Civil espanyola, Casals es va exiliar i va decidir no tornar a Espanya mentre hi hagués la dictadura franquista. A partir de l’any 1939, va començar a interpretar El cant dels ocells amb el violoncel a l’inici de molts dels seus concerts internacionals.

Abans de tocar-la, Pau Casals explicava sovint que aquella cançó representava la pau i la llibertat que ell desitjava per a tots els pobles del món. D’aquesta manera, una nadala tradicional es va transformar en un símbol internacional de pau, dignitat i denúncia de les injustícies. La seva interpretació en actes oficials i davant líders mundials va consolidar el valor universal de la cançó com a missatge de concòrdia i respecte entre pobles.

Bella Ciao i El cant dels ocells representen dues maneres diferents però complementàries d’entendre la pau. La primera recorda la lluita contra l’opressió i la defensa activa de la llibertat, mentre que la segona transmet un missatge de calma, esperança i convivència a través de la música i la cultura. Totes dues cançons ajuden a entendre que la pau no és només l’absència de guerra, sinó també el resultat del compromís amb la justícia, el respecte i la dignitat humana.

Avui al centre ha esdevingut un acte històric, puix porta cuinant-se durant tres mesos, amb arranjaments, assajos, implicació de la comunitat educativa... Avui el futur de la nostra societat, reflectit en una agrupació instrumental i un grup de cantaires han vetllat per la pau amb personalitat i un idioma sense fronteres en un concert 
Per què no hauria d’existir condicionant (he fet quelcom malament, vaig, em confesso, dos pares nostres i perdonat...), perquè no hauria de ser un negoci i clarament la pau no es deuria de comprar, parla, sent, expressa, sigues conscient, transmet i crida ben fort i alt per a que tothom ho entengue. Natros ho hem fet amb música, i tu?

Salut i bona música.
Adeu, adeu!
--
VALMANAC