Bona nit i bon hora! Què tal, com esteu?

Cada dimarts em costa agafar el son. Tindre adjudicada una mitja jornada i exercir de profe (no profe, puix soc codocent) de música, em desmunta i fa sentir inútil, fins i tot de vegades obsolet.

Però cal adaptar-se, no? La vida ens mostra el camí i natros hem de ser espavilats per a emprendre'l i anar en pas ferm i decidit; o això s'espera que fem, puix paradògicament, a secundària (on faig de profe), no ensenyem a afrontar les adversitats de la vida laboral, ni els imprevistos econòmics, ni les depressions causades per les fites incomplides.

Avui és 10 de desembre i tot d'efemèrides rellevants em venen al cap (altres les he buscat). Al 1822 a Bèlgica va néixer en César Franck, qui amb la seua simfonia 1888 va marcar un inici i referència pel que a l'us de la composició cíclica es tracta. En 1909 també debuta a la vida el francés Olivier Messiaen, qui experimentarà amb infinitat de ritmes i mètriques poc habituals, però acabarà per destacar i especialitzar-se (si podem dir-ho així) en plasmar el cant de les aus, els pardalets, a les seues composicions. Al 1980 nèix na referent violinista Sarah Chang, xiqueta prodigi amb un currículum concertístic i d'enregistraments discogràfics més que rellevant.

Però som efímers i la gent també ens deixa. Passant per sobre: al 1967 falta el gran Otis Redding, també conegut com a «el rei del soul» i 20 anys després, en 1987 traspassa Jascha Heifetz, altre gran i històric violinista a qui podem atribuir part de les qualitats en la interpretació moderna del violí.

Avui com cada dimecres este curs m'he aixecat a les sis. El despertar ha estat dolç, per la dedicatòria i trucada que he rebut d'«El matí i la mare que el va parir». La meua dona es queda amb els detalls i fa anys que en vaig darrere, però el dia no es terçava. I la continuació l'he sentit agra, puix ha faltat un referent del roc dur estatal, Robe Iniesta, qui vivint una vida desendreçada, però viva, adaptant-se i seguint camins (més encertats o menys), com he comentat més amunt, afrontant adversitats i revorant-ne d'altres, ens ha deixat un llegat musical més que destacable, permetent-nos una herència cultural i filosòfica (si podem titllar-ho així, o potser íntima, reflexiva i personal) crec que poc explotada i explorada en este històric estil, que sol estar més acostumat a lo superflu, banalitzat o diluït a vegades amb el pop.

Exemples en són:

Que la terra et siga lleu ROBE i els teus manaments ens acompanyin fins la posteritat.

Tal dia com avui el 1983 naix un servidor i avui, ara mateix este programa, podcast, informatiu musical, o VALMANAC, perquè no? La teua efemèride musical i setmanal.

«Salut i bona música!»
VALMANAC