Bon dia i bona hora!
Què tal, com esteu?

El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs. Bàsicament, queden 14 dies per a acabar l'any.

Sempre m’han generat curiositat, els calendaris. Puix òbviament atenen a una llògica purament històrica, basada en els fets, l’inici o el final de quelcom. 

Així què; si vivim segons el calendari islàmic, què per estes terres ja resulta difícil, avui és dimecres 26 de Jumada II, de 1447.

En el Calendari Francès Republicà, ens trobem al 7é dia de la 3a dècada de l’any 234.

I pel què a lo digital, tecnològic o informàtic respecta, ens trobem en temps de valor 1.765.929.600 des que es va iniciar el comput del sistema UNIX l’1 de gener del 1970. Al dia 46008 pel que respecta a LINUX i el finestretes, i al dia 44546, segons MACINTOSH.

En fi, infinitat de natalicis, necrològiques i esdeveniments diversos han passat fins a aquesta data, com per exemple:

Tal dia com avui, del 1749, és quan neix Domenico Cimarosa, compositor d’òpera italià (bé, en eixa època, Regne de Nàpols). Possiblement no en coneixem massa d’este mestre, però cal dir que la seua obra predilecta o la que més adientment el representa, va resultar un hit en l’època. Arribava de passar uns anys a Rússia descobrint nous estils i promocionant el seu, Mozart també la guinya sobre aquests anys i no se sap ben bé si per la Flauta Màgica que encara estava en la cartellera o perquè va poder estudiar el Cosi fan tutte, però a «Il matrimonio segreto» es perceben certes traces mozartianes que la fan agraïda i destacable.

Al 1870 falta Saverio Mercadante, també compositor d’òperes italià, però en este cas si has sentit parlar d’ell, serà perquè la seua òpera «Il bravo» va ser la tercera que es va estrenar al Liceu de Barcelona el 1847.

Arribem al 1964 i a Barcelona ens deixa Rosa Hernáez i Esquirol. Ballarina clàssica i cantant de sarsuela i que possíblement vos dirà més el «Remena, nena», cuplet que va estrenar i popularitzar.

Tal dia com avui falta el 1982 falta el gran Leonid Kogan, violinista soviètic a l’hombra d’en David Óistrakh (compte quin gran, també). Però res més lluny de la realitat, puix les seues contribucions discogràfiques han passat i romanen en moltes discografies. Edicions i enregistraments en EMI i Brilliant, en donen fe. 

De la Terreta!

El 17 de desembre de 2016 va tindre lloc un concert històric al Palau de la Música de València que va marcar el comiat definitiu dels escenaris simfònics del cantautor de Xàtiva Raimon. 

El 17 de desembre de 2023, la ciutat de València va viure una efemèride destacada amb un homenatge multitudinari per commemorar el 150è aniversari del naixement del compositor de Sueca, el mestre José Serrano 

El 17 de desembre de 1927, les societats musicals de Xàtiva (La Primitiva "Vella" i La Nova) i l'Orquestra Simfònica "El Españoleto" van organitzar una jornada intensiva de concerts per commemorar el centenari de la mort de Ludwig van Beethoven. 

Actualitat passada, de fa uns dies?

Rosalia esgota totes les entrades per als concerts organitzats Europa.
 Ja pot ditr que ha tornat a fer 'sold out' per al tour europeu de 'Lux'.

Després d'un any d'aturada, La Pegatina torna als escenaris. Tres concerts, per al 22 i 23 de maig a La Riviera de Madrid, i el 29 de maig al Poble Espanyol de Barcelona, dins del festival Empremtes de Barcelona.

Enderrock ens recomana «Una desena de llibres musicals per aquest Nadal» Passeu-vos per enderrock.cat.

El diumenge passat ‘L'elisir d'amore’ iniciava la nova temporada del servei d’streaming Liceu OPERA+. Sí, hi ha serveis alternatius a l’Stage+ de la Deutsche, el Metropòlitan, La Scala TV.

El giny una mica més friki? O el titular desafortunat: "És com superherois masculins". James Gunn té clar per què Supergirl és diferent de la resta de personatges femenins de Marvel i DC.

Per què ha de ser «com», per què no pot ser ella i prou? Quina mania de generar titulars comparats amb l’hegemonia històrica masculina en lo audiovisual. Puix, si seguiu més o menys na Kara Zor-El als còmics, clar queda que té una personalitat pròpia i arguments més que independents per a generar «lore» de qualitat. De la mateixa manera que Beethoven en tenia per a generar obres per a la posteritat. De manera distingida, característica i que ens encara avui dia ens permet gaudir-ne dels seus atributs, artísticament únics i inconfusibles.

(Disculpeu-me incís però, molt recomanada per a audició i anàlisi la BSO de la nova de Superman. Espero poder recomanar amb més èmfasi la de na Superxiqüela).

Bé, segueixo amb l’entrellat. Tal dia com avui celebrem el naixement d’un referent i perquè no, el més gran compositor del romanticisme. Qui fora mestre de mestres i inspiració d’alumnes que després també foren mestres...

Tot i que, hi ha qui ho celebra el 16, donat que en realitat no hi consta la data exacta del seu naixement. Però! Sí hi ha document que acredite el seu baptisteri. Així que, de nou, tal dia com avui 17 de desembre, fa 255 anys, van batejar L. V. Beethoven. I natros ens en fem ressò.

Ja haureu escoltat la musiqueta de fons, e? Heu pogut identificar totes les peces que he anat punxant? 

«An die Freude» Un poema del 1786 inspirador, idealista i il·lustratiu com cap (parlo d’il·lustració com a moviment intel·lectual, e?). Qui l’escriví va posar èmfasi en valors com la llibertat, la justícia i felicitat humana. Recordem que en este moviment, el benestar i la felicitat del ciutadà havien d'estar al centre de la política, i només així seria possible la pau i l'harmonia social. Pareix que la cosa no va anar massa fina, puix, encara avui la humanitat no ha trobat ni la pau, ni l’harmonia de que en parlen estos versos.

Però, fa temps, algú va quedar quedar captivat i inspirat en llegir el text d’en Schiller, i es va proposar d’intentar-ho. No en aquell moment, però sí anys després, quan la seua ànima i vida li van demanar, permetent-li obtenir tant la pau interior que havia perdut a mesura que la seua sordesa avançava, com el fet de poder sentir-se en harmonia amb la seva llavor cap a la seua professió i la societat que l’idolatrava.

Beethoven, magnificà musicalment, històrica i atemporal el text de l’Oda a l’alegria que lamentablement avui, actualment, es desvirtua amb els inaccions de la comunitat europea per frenar els genocidis que succeeixen arreu del món. Cal lamentar que Europa emprara aquest gran himne (perquè així es considera) com a senya identitat, però que en cap cas hagi fet per aplicar el seu contingut poètic i ideològic en pro de les voluntats que en Schiller i Beethoven van creure i es van afanyar a promulgar amb les seues obres. 

Tal dia com avui al 1770 van batejar qui establiria els fonaments per a fer de la música una ferramenta capaç de transmetre valors amb els que sentir-nos identificats, i amb els que quasi tothom que els hem escoltat alguna vegada, ens han fet vibrar. No va ser l’únic, però em permeto la llicència de considerar-lo el més capaç i destacat.

Per molts anys, pelut.

«Salut i bona música»
VALMANAC