Bon dia i bona hora! 
Què tal, com esteu?

Ja som 31 de desembre! El tres-cents seixanta-cinqué dia de l'any del calendari gregorià (tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs).

Ja ha passat tot un any, i avui, a la plaça del poble, hi ha una dona o un home que té tants nassos com dies queden a l'any.

Moltes entendreu la referència a l'home dels nassos i d'altres, caldrà que la busqueu, puix no vaig a desvetllar la tradició ni màgia innocent que l'envolta.

I de tradicions musicals tracta este 4rt valmanac. Tradicions d'estes que d'ençà que van començar fa uns quants anys, han arribat fins als nostres dies, també de les obres que en molts casos les acompanyen i d'altres que per a la data en concret es van compondre.

No debades en el passat capítol parlàvem dels concerts a propòsit de la nit de nadal. Qui no ha anat a un concert d'any nou o de cap d'any?

El 1903 naix el gran referent violinista rus Nathan Milstein. Els eu enregistrament de les sonates i partites de Bach, encara avui resulten dignes d’exemple, anàlisi i estudi.

Un 31 de desembre de 1913 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona s'estrena la Parsifal de Wagner. Com a curiositat vos diré que la data no va resultar a l’atzar, sinó que el mateix 1 de gener vencien els drets que el Festival de Bayreuth tenia sobre l’obra. La gestió del liceu va avançar-se i a les 23h s’estrenava mundialment.

L'any 1942 naix Andy Summers, guitarrista i compositor anglés, el coneixereu sobretot perquè és el guitarrista de The Police.

Tal dia com avui al 1945, també arriba al món Concha Márquez Piquer. la que fou filla i seguí els passes de la valenciana Conxa Piquer.

I per acabar els natalicis, un 31 de desembre, però al 1948 va nàixer la cantant i compositora Donna Summer, icona de la música disco.

Ho comentava a l’inici, avui tot de concerts bonics i agraïts esdevenen al llarg de tot el món. El 31 de desembre té una connotació regenerant, depurativa, de nous propòsits i la música sempre ha format part, o ha sigut la millor ferramenta per a posar la banda sonora en estes cites de canvi.

Per exemple, l'Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per na Isabel Rubio, protagonitza el Concert d'Any Nou al Palau de la Música Catalana. Com si fora el mateix concert d’any nou de Viena, en el seu programa hi ha valsos i polques de la família Strauss, a més d’altres obres i sorpreses festives i captivadores per a acabar i començar l’any de la millor manera.

L’Orquestra Simfònica Illes Balears al Palau de Congressos de Palma i l’Orquestra de Cambra de Mallorca al Teatre Principal d'Inca també citen la gent melòmana per a celebrar l’any nou, però en este cas, el dia 1 de gener.

Per cert, si vos esperàveu algun tipus de concert semblant al País Valencià, ara per ara, lo que he pogut trobar ha sigut una festassa a la plaça de l’ajuntament de València: DJ Boccachico, Pepino Marino i Ele DJ vos donaran la nit del 31!

Però bé, més enllà d’agendes, què, quan i com s’interpreta una obra característica de cap d’any o any nou, ens porta fins aquí.

Fent uns passets arrere, en un toc folklòric i amb el temps més popular tenim: "Auld Lang Syne". Potser no vos diu res així, però si la tradueixo com l’hora dels adeus? Se suposa, té el seu origen en una melodia escocesa del 1759 sorgida a l’Amèrica del nord, però lo que queda clar és la quantitat de versions que s’han fet al llarg de la història, territoris i la diversitat d’estils musicals.

Ja cap al classicisme, puix abans no es documenta cap obra clàssica rellevant per a estes dates, pareix que es produïx un despertar. Hi ha compositors que es plantegen de crear obretes dedicades al tema en qüestió.

Beethoven, per exemple, va inspirar-se de festivitat i fins avui ens arriba Glück zum neuen Jahr! Lo que podem dir-ne com «bon any nou». Un lied Re major (WoO 165) en un xic d’humor i en format canon que ell mateix va versionar en Fa major (WoO 176), modificant fins i tot la lletra.

Robert Schumann també va voler formar part d’esta iniciativa i es treu de la mànega "Sylvesterslied" (cançó d’any nou), que inclou al seu Àlbum de la Joventut. Amb un alè més melancòlic i musicalment subtil, esta peça és únicament per a piano.

Selim Palmgren, músic i compositor finlandés dedica la primera peça "Nyårsringning, Januari", o «campanes d’any nou», del cicle «sol i núvols» gener, a les campanades de la mitja nit que donen l’entrada d’any.

El reconegut Sergei Prokofiev va fer una recopilació de valsos d’obres personals (Waltz Suite, Op. 110) i un d’estos, és el «Vals per al ball d’any nou», "Waltz for the New Year's Ball"

Béla Bartók i els seus 44 Duos per a 2 Violins, tenen una cançó de cap d'any i tres felicitacions. Com a bon cercador, estudiós i recopilador de melodies tradicionals d’arreu de la cultura hongaresa, les peces esdevenen dansaires, vives i clàrament inspirades en la seua terra.

Arribant al s.XX, en Benjamin Britten i el seu "A New Year Carol”, ens porta cap a la música coral i es basa en una tradició gal·lesa, portar aigua fresca del pou en cap d'any com a símbol de purificació.

I què trobeu si ara què el tema de la inutilitat de les nacions unides s’ha posat a sobre la taula per a sopar, ho utilitzem com a excusa per a aquesta última recomanació abans de tancar la paradeta?

Puix en Robert Stolz va currar-se la “UNO-Marsch”, i llegeixo literalment: «honra l'important treball de les Nacions Unides i és un homenatge musical a l'objectiu més gran de la pau». Esta que tant ens costa trobar a la humanitat i la que tot país cerca sense molestar a ningú, ocupar o imposar. Tot i ser composta cap a 1966, fins al 2016 no es va estrenar per l'Orquestra Filharmònica de Viena.

Bé, i ja concloent, que això és fa més llarg que els bisos del concert d’any nou de la citada orquestra. Fixeu-vos que tot i documentar-me, no he sigut capaç de trobar composicions escrites per dones músiques (encara que he de dir, no he revisat la totalitat de l’arxiu enciclopèdic musical de què disposo, ni el que hi consta a la xarxa. Tot arribarà).

Fixeu-vos també en la tradició que ara esmentarem, La Vienesa; allà on sorgeix una de les llonganisses més reconegudes del món, així com alguns dels grans músics i compositors també reconeguts arreu del planeta. La família Strauss. Tot ronda la llonganissa ara mateix i durant massa anys.

Però no patiu, que el VALMANAC d’avui no tracta ni va dels valsos, polques i galops que ja hem arribat a memoritzar després de tants anys. Anys de reinventar-se poc (o no gens).

Així que...

... Caspós, vell, antiquat i obsolet. El concert d’any nou més mediàtic i retransmés de la història fa figa pel que fa a integració i equitat. Decau en originalitat i encant. Seguix destinat a l’elit, amb convidats de luxe i d’interés polític i de dubtosa ideologia. Perquè no es val en entrades a 35 ebros (allí on deu va perdre l’espardenya), mentre les interessants costen de 500 a 1200 €, o afegir quatre ballets diversos de gènere i raça, i convidar este any a un directoret «jove» (en comparació a la majoria d’elefants que han ocupat el cementeri). Ni tampoc anar integrant les dones a la plantilla amb conta-gotes any rere any. (però les enfoquen molt, i mira quantes hi ha, ara!).

Encara avui no ha format part del programa cap obra composta per una artista femenina, però! Demà sí! (ans decideixo centrar el contingut d’este VALAMANAC en les dones, ans em contraprogramen)

Així què, per primera vegada i a mode rentat de cara (o potser es tracta d’evolució real), na Josefine Weinlich, qui va ser pionera en fundar a Viena la primera orquestra femenina d’Europa; i Florence Price, compositora afroamericana a qui se li atorga el mèrit de ser la primera en publicar una obra simfònica, sent interpretada per una gran orquestra, pareix que tindran el seu trosset d’història i l’oportunitat de trencar este mal vici vienés.

Però! I per a acabar, encara AVUI no ha xafat un escenari per a dirigir este rellevant concert, cap directora. Es veu que no hi ha dona de cap a peus prou digna per a esta comesa. Ans preferixen repetir batuta moixa, que vore una dona lo més alt.

Bon any nou, salut i bona música. 
 Adeu, adeu!

--

VALAMANAC 🎧 31 de desembre 💿